Perquè acumular coneixements ha perdut valor. L’interès i la motivació radiquen en la capacitat de seleccionar-los, combinar-los i aplicar-los d’una manera eficient, i que el resultat respongui.
Ens cal un nou model educatiu, evolucionat, transformat, que permetin que l’alumne accedeixi a aprenentatges que els facin ser competents a la vida, als canvis. En un espai de cooperació, que doti els aprenents d’una alta capacitat d’adaptació, d’una actitud exploradora, encuriosida per les novetats, expectant a la incertesa.
Les escoles han de formar persones inquietes, curioses, valentes, proactives, amb dubtes i ganes de resoldre’ls.
I el mestre, fins ara garant del coneixement, ha d’esdevenir l’agent de canvi, que facilita, que associa, que provoca, que manté l’ambient d’enjòlit, perquè es produeixi la màgia de l’aprenentatge.
Naveguem en uns nous paràmetres, i el que ens feia feliços en el segle passat no complirà amb les expectatives de felicitat del segle XXII; entre altres motius, perquè viurem en un estat d’incertesa permanent, en què ens caldrà, d’una banda, rendir comptes a un propòsit que reverteixi en el bé comú i, de l’altra, traçar un rumb en què la flexibilitat, la cooperació, la perseverança i el compromís seran els nostres aliats.
Perquè les empreses oferiran projectes, no llocs de treball; i si, des de l’escola, s’inverteix en aquestes dinàmiques tindrem persones habilitades per respondre a les necessitats que el mercat demandi. I, més important encara, capaces de crear noves necessitats.
Fem un cop d’ull a la història i recuperem les èpoques de més evolució, en què l’home esdevingué “sapiens”: el Renaixement, a qui s’admirava, qui emocionava? L’artista.
Quan aquests comparteixin espai amb els mestres (vertaders herois moderns), guanyarem la partida a la involució i haurem col·laborat a construir una cultura sense precedents.
Comentaris recents