“Has de ser el canvi que vols veure”  – Gandhi

Necessitem tant de la seguretat, del benestar, de la comoditat, que, davant dels canvis, hi lluitem aferrissadament en comptes d’integrar-los com una part natural de l’evolució.

L’empresa, com a ésser viu, sense canvis, mor. Som canvi, és el nostre aliat per créixer, i la innovació, l’eina transformadora més eficient, la que permet viure en la incertesa (l’espai conegut del canvi).

Sabíeu que els dofins s’estressen abans de viure una situació que els demandarà hiperactivitat? La natura ens proporciona les pistes per surfejar els canvis. Només hem de clonar el món natural per garantir l’ecologia i sostenibilitat del mètode.

Hem d’observar per detectar els problemes i no abdicar de resoldre’ls, proaccionar per oferir propostes positives, convertir les empreses en comunitats líquides en què el canvi circuli amb fluïdesa. Preparar espais de relació que fomentin el contacte intern i extern. Promoure l’exploració (si pot ser en àmbits diversos) per detectar oportunitats. Fomentar el dubte, la paradoxa, la conversa. Disposar de zones de confort que només serveixin de palanca per saltar cap a una nova zona de confort, i en la interfície, aprendre i sortir reforçat.

Treballar en equip per minimitzar l’esforç i maximitzar la passió. Demandar líders alegres que infonguin emocions positives, que potenciïn el talent, compromesos amb l’equip. 

Ens urgeix un càsting  en què explorar, incorporar i transformar siguin l’actitud; la col·laboració, la flexibilitat i l’esperit d’equip, les competències, i l’alegria, l’emoció. Els nous comandaments han de liderar el canvi més difícil, el que no té retrocés, el que necessita de nous comportaments per obtenir nous resultats: el canvi cultural.